Públic

REFLEXIÓ SOBRE LA TRJECTÒRIA

La meva experiència dins del projecte UBUN3EK ha estat molt positiva i enriquidora. Quan vam començar el semestre no imaginava fins a quin punt acabaríem construint un projecte tan complet ni tampoc tot el que aprendríem durant el procés. Des del primer brainstorming vaig veure que hi havia moltes idees interessants damunt la taula, però crec que la decisió d’orientar-nos cap a una proposta relacionada amb el trekking i la filosofia Ubuntu va ser encertada perquè ens permetia combinar valors personals, sostenibilitat, natura i tecnologia.

Personalment, he intentat aportar la meva capacitat organitzativa i la meva manera de treballar estructurada. M’agrada que les coses tinguin una certa planificació i he procurat ajudar en aquelles parts relacionades amb pressupostos, organització de tasques i seguiment dels terminis. Tot i això, una de les coses que més valoro és que el projecte no ha depès mai d’una sola persona. Tots hem participat en les diferents fases i això ha fet que el resultat final sigui realment compartit.

Un dels aspectes que més m’ha sorprès ha estat l’aprenentatge de noves eines digitals. Tot i haver utilitzat abans algunes aplicacions de Google, no havia treballat de forma tan col·laborativa amb eines com Google Sites o Google Sheets. He après aspectes pràctics que segurament continuaré utilitzant en l’àmbit professional, especialment en relació amb la gestió compartida de documents, els permisos d’accés i l’organització de la informació en línia. També considero que hem fet un bon treball en equip. Evidentment, no tot ha estat perfecte. Coordinar persones amb horaris, responsabilitats i disponibilitats diferents sempre és complicat. En alguns moments ens ha costat trobar espais comuns o mantenir el ritme previst, però crec que hem sabut adaptar-nos molt bé a les circumstàncies. De fet, si hagués de destacar una fortalesa del grup seria precisament aquesta capacitat d’adaptació i flexibilitat. Les reunions per Teams han estat molt útils perquè ens han permès mantenir una comunicació fluida i prendre decisions conjuntament. També he valorat molt positivament la confiança que s’ha generat entre nosaltres, ja que hem pogut fer-nos comentaris i crítiques constructives sense que això generés tensions. Al contrari, aquestes aportacions ens han ajudat a millorar tant els continguts com les presentacions individuals i de grup.

Respecte a la intel·ligència artificial, considero que n’hem fet un ús responsable. Ens ha servit principalment com a eina de suport per generar idees, aclarir dubtes puntuals o ajudar-nos en alguns aspectes visuals, però el desenvolupament real del projecte ha estat fruit del treball i les decisions de l’equip. Si miro enrere, crec que aquest projecte ha anat molt més enllà d’una simple activitat acadèmica. M’ha permès desenvolupar competències digitals, millorar la manera de treballar en equip i entendre millor la importància de la comunicació i la coordinació dins d’un projecte compartit.

Com a reflexió final, podria dir que el projecte UBUN3EK ens ha ensenyat una lliçó que encaixa perfectament amb la filosofia Ubuntu que inspira el projecte: les millors idees acostumen a nèixer de la suma de moltes aportacions diferents. I si alguna cosa hem demostrat durant aquest semestre és que, igual que en una ruta de trekking, arribar al cim és molt més satisfactori quan es fa acompanyat.